Grec 76

Grec 76 Abocar-se al programa del famós Grec de 1976 ―i recordar, els que el vam viure, què va ser aquella cita― és submergir-se en un maelstrom, un gran remolí, de noms i emocions. Es desplega davant dels ulls i la memòria un magma sorprenent en què es concentren, mesclats i barrejats, els creadors i els artistes que els anys següents, i molts fins al dia d’avui, integrarien bona part d’una autèntica edat d’or del teatre català. En aquest sentit, podem dir que el Grec 76, de l’1 de juliol al 6 de setembre d’aquell any, llançat per l’Assemblea d’Actors i Directors, va ser una mena de Big Bang en què, com a la teoria cosmològica de l’origen de l’univers, la matèria, l’espai i el temps artístics, comprimits en aquell excepcional moment del despuntar de la democràcia, farcit d’ànsies de llibertat, col·lectiva i individual, i d’un afany creatiu d’un ímpetu impressionant, van esclatar i provocar una imparable onada de xoc. D’aquell ou còsmic original van sorgir les estrelles, els planetes i els asteroides d’un panorama teatral que es va expandir i va ocupar nous territoris, tot donant origen a fenòmens inesperats. Seguir leyendo