Nissaga de poder

Nissaga de poder Fa trenta anys va acabar la primera temporada de la veritable Succession catalana: Nissaga de poder. El dilluns 15 de juliol de 1996, en horari especial, es va emetre un capítol més llarg de l’habitual. En aquella ocasió no es veuria durant la sobretaula, com cada dia entre setmana i abans del programa de la Mari Pau Huget, sinó després del Telenotícies nit. I com a l’escena prologal del primer capítol de la sèrie, tal com passaria dos anys després al final de la tercera i última temporada, no hi havia cap dubte narratiu sobre quin era el tèrbol nucli d’aquella història de crims i passions entre vinyes i llençols: la relació incestuosa que en el passat havien mantingut els dos protagonistes principals, els pèrfids germans Mateu (Jordi Dauder) i Eulàlia Montsolís (Emma Vilarasau). Aquell secret de família, que actuaria com el fet tràgic que condemnava el destí de la nissaga, també era la clau del que aquella nit els espectadors no van poder resoldre: un nou assassinat. No era el primer ni seria l’últim. No se sabria qui era l’assassí ni tampoc la víctima. O havia mort el fill de l’incest —l’Eduard Estivill/Montsolís, interpretat per Eduard Farelo— o l’odiós Fèlix Montsolís —el primogènit del Mateu, a qui el seu pare havia fet fora de l’empresa de caves perquè era un desastre i estava podrit per l’odi que neix de la manca d’estima. En tot cas, de morts, a la sèrie, en vam anar ben servits. Seguir leyendo