Cultural institutionalization

Cultural institutionalization La cultura és el resultat d’una proposta artística combinada amb giragonses administratives infinites que l’escanyen i la fan possible alhora. Ho hem vist les últimes setmanes: la institucionalització, que havia de resoldre problemes del sector cultural, desperta més desconfiança que mai. Hem sabut fa poc que Josep Maria Mestres serà el nou director artístic del TNC i Valentín Roma del Macba; durant els darrers mesos, Lluís Nacenta ha entrat al DHub, Rosario Peiró al Museu Picasso, Isabel Graupera al Museu Etnològic, Mònica Borrell al d’Arqueologia de Catalunya, Maria José Cifuentes al Mercat de les Flors, Elena Juncosa al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Lídia Fàbregas al Museu Episcopal de Vic, Carme Clusellas continuarà al capdavant del Museu de Girona…; abans de l’agost sabrem qui hi haurà al capdavant de la Fundació Miró, La Virreina i La Capella. Els concursos, per la seva naturalesa, no són notícia, però a banda de la coincidència temporal, que ens permet dibuixar un nou mapa dels equipaments culturals catalans, alguns han arribat envoltats de sospita.Seguir leyendo